Sortida de camp "Els Ocells de les Cinc Sènies"

El dissabte 9 de maig van tenir lloc les primeres sortides de camp del taller d’ocells de les Cinc Sènies, organitzat per la Secció de Ciències.







© fotos: Joan Brucet













Pel matí vam recórrer les hortes de les Cinc Sènies, un mosaic de conreus diversos: patates, bledes, cebes, julivert... Alguns dels ocells estaven plena feinada reproductora, com les cuscuetes, els estornells i els pardal xarrecs. Pujant cap al Turó de Mata, vam sentir una perdiu, mosquiters pàl·lids, un rossinyol bord, caderneres, mallerengues diverses... També vam sentir un oriol en la llunyania. Hugo Framis, expert en mussols, va guiar una passejada vespertina, amb l'objectiu d'escoltar aus nocturnes, i vaja si en vam sentir! Xot, siboc, enganyapastors i tres mussols comuns com a mínim! Ens ho vam passar força bé.

























A veure com va la propera sortida, dissabte 16 de maig, per la zona de Mata – Can Flequer. Hi ha moltes espècies que encara hem d'afegir a la llista!

Aquí la llista d’espècies del dissabte:
Perdiu roja Alectoris rufa
Faisà Phasianus colchicus
Xoriguer comú Falco tinnunculus
Gavià argentat Larus michahellis
Tudó Columba palumbus
Tórtora turca Streptopelia decaocto
Tórtora Streptopelia turtur
Xot Otus scops
Mussol comú Athene noctua
Enganyapastors Caprimulgus europaeus
Siboc Caprimulgus ruficollis
Falciot negre Apus apus
Abellerol Merops apiaster
Oreneta vulgar Hirundo rustica
Oreneta cuablanca Delichon urbicum
Cuereta blanca vulgar Motacilla alba
Pit-roig Erithacus rubecula
Merla Turdus merula
Rossinyol bord Cettia cetti
Trist Cisticola juncidis
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli
Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus
Mallerenga emplomallada Parus cristatus
Mallerenga petita Parus ater
Mallerenga blava Parus caeruleus
Mallerenga carbonera Parus major
Oriol Oriolus oriolus
Gaig Garrulus glandarius
Garsa Pica pica
Estornell vulgar Sturnus vulgaris
Pardal comú Passer domesticus
Pardal xarrec Passer montanus
Bec de corall senegalès Estrilda astrild
Gafarró Serinus serinus
Cadernera Carduelis carduelis

Els Tallers de la Secció de Ciències Naturals: Els ocells de les Cinc Sènies

La Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró seguint l’objectiu de difondre el coneixement de la natura, organitza enguany el primer taller pràctic amb la voluntat que esdevingui una activitat anual. Aquest primer taller està dedicat als ocells, un grup zoològic de fàcil observació que és utilitzat com a indicador de l’estat de conservació dels ecosistemes.

A càrrec d'Anna Gallés (teoria i sortides matinals) i Hugo Framis (teoria i sortida nocturna).

PROGRAMA

Divendres, 8 de maig: sessió teòrica de 2/4 de 8 a 9 del vespre. Durant la sessió es descriuran els ocells que es troben a les Cinc Sénies i els seus diferents requeriments ecològics. També es tractarà els temes de la conservació i de les espècies més amenaçades.
Dissabte, 9 de maig: sortida de camp de 8 a 11 del matí.
Dissabte, 9 de maig: sessió teòrica de 2/4 de 6 a 7 de la tarda sobre rapinyaires nocturns; l’exemple del mussol comú. Tot seguit, sortida de camp de 7 de la tarda a 11 del vespre.
Dissabte, 16 de maig: sortida de camp de 8 a 11 del matí.
Les sortides de camp tindran lloc en diferents ambients de les Cinc Sènies, per aprendre a identificar els ocells que es vagin veient i escoltant durant la passejada.
Les sessions teòriques es desenvoluparan al local de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró (carrer de Pasqual Madoz, núm. 28-30 baixos, 08301 Mataró).

INSCRIPCIONS

La inscripció al taller és gratuïta, però per poder assistir cal formalitzar-la al telèfon de l’IMAC 937582361 o al correu electrònic imac@ajmataro.cat, indicant nom i cognoms, adreça, telèfon, correu electrònic de contacte i professió.
Places limitades per rigorós ordre d’inscripció.
Es lliurarà certificat d’assistència.

Material que l’organització recomana portar: bloc de notes, prismàtics, roba de camp, calçat còmode, aigua i refrigeri, i llanterna per a la sortida nocturna.

Ja ha sortit a informació pública el "Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l'establiment de la línia Orbital Ferroviària" que afectarà a les Cinc Sènies. Al següent enllaç podeu consultar tota la informació (amb els plànols d'afectació). Hi ha un període d'al·legacions obert.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/plans_urbanistics/documentacio_linia_orbital.jsp







El tram Granollers-Mataró és el 4.



1. MEMÒRIA
1.1. Introducció i Objectius.

1.2. Memòria d’informació i diagnosi d’abast general.

1.3. Descripció general de la LOF. 1.4. Memòria de l’ordenació.

1.5. Síntesi de les afectacions del traçat
2. ESTUDIS JUSTIFICATIUS.
2.1. Estudis justificatius traçat

2.2. Estudis justificatius ambiental de demanda i viabilitat.
3. PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS I BASES TECNIQUES I ECONÒMIQUES.
4. NORMATIVA.

5. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA).
5.1. Índex, objecte, consultes previes i descripció de la línia.

5.2. Descripció del medi I.

5.3. Descripció medi II.

5.4. Descripció medi III.

5.5. Objectius, metodologia i alternatives.

5.6. Mobilitat i anàlisi

5.7. Avaluació, Seguiment i Síntesi

5.8. Annexes a la ISA

5.8.1. Document de Referència

5.8.2. Informe Ambiental Preliminar
6. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ.
6.1. Informació urbanística tram 1.

6.2. Informació longitudinal tram 1.

6.3. Informació urbanística tram 2.

6.4. Informació longitudinal tram 2.

6.5. Informació urbanística tram3.

6.6. Informació longitudinal tram 3.

6.7. Informació urbanística tram 4.

6.8. Informació longitudinal tram 4.
7. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ.
7.1. Plànols d’ordenació tram 1.

7.2. Plànols d’ordenació tram 2.

7.3. Plànols d’ordenació tram 3.

7.4. Plànols d’ordenació tram 4.
VOLUM IV:
ANNEX 1: RESUM EXECUTIU.

Presentació de L'Atzavara 17

El passat dia 22 es va presentar a Can Palauet, Mataró, el darrer número de la revista que edita la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró amb el títol de "El valor dels espais agraris periurbans" on podreu trobar els següents articles:

Els espais lliures de la regió metropolitana de Barcelona, per C. Castell, C. Dalmases i M. Margall
Text complet

Petjada ecològica, consum del territori com a recurs, per X. Mayor
Text complet

L'Observatori del Paisatge en el marc de la nova política de paisatge de Catalunya, per J. Nogué
Text complet

Reflexions sobra la protecció de l'espai agrari. De Gallecs a les Cinc Sènies, per J. Gordi
Text complet

Estat de l'avifauna dels espais agrícoles a Catalunya i el cas concret de les Cinc Sènies, per S. Herrando
Text complet

Aproximació a la distribució i abundància del mussol comú (Athene noctua) als espais periurbans de la ciutat de Mataró i a la zona agrícola de les Cinc Sènies-Valldeix, per H. Framis
Text complet

El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix de Mataró, per Sabater, F., Corbera, J., Valls, I., Benaiges, N., Guardiola, M., Basagaña, J., Guardiola, M., Marfà, V., Gallés, A., Buscà, L., Comerma, M., Campeny, R., Parera, J.M. i Triadó, S.
Text complet

El Maresme en xifres

La comarca del Maresme ha sofert una important transformació durant els darrers anys, passant d’una comarca dominada per un mosaic agrícola-forestal a una comarca on progressivament s’han anat abandonat l’agricultura i explotacions forestals i on ha incrementat notòriament les urbanitzacions, nuclis urbans, polígons industrials i infrastructures.

A continuació es presenten les dades d’usos del sòl a la comarca del Maresme i separades per municipis. Aquestes dades són un catàleg objectiu i relativament actualitzat dels usos del sòl i pretenen servir de base de coneixement de la comarca i de base de reflexió per a naturalistes, polítics i ciutadans en general. S'han generat a partir de la segona edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), de manera que les dades són dels anys 2000-2003.

Proporció dels usos del sòl principals a cada municipi del Maresme

Superfície forestal natural al Maresme
Superfície urbanitzada al Maresme

Superfície agrícola al Maresme

Taula de dades per municipi, en hectàrees i en %

Superfície (hectàrees) de les cobertes del sòl desglossades per a tot el Maresme

Boscos densos (no de ribera) 20700,79
Altres conreus herbacis 4507,09
Matollars 3563,84
Urbanitzat residencial lax 2999,21
Urbanitzat residencial compacte 2018,93
Prats i herbassars 911,11
Zones industrials i comercials 729,49
Sols nus urbans 532,00
Hivernacles 444,94
Conreus abandonats - prats 314,63
Altres conreus llenyosos 272,90
Platges 254,80
Autopistes i autovies 240,85
Vinyes 231,82
Conreus abandonats - matollars 224,05
Carreteres 209,89
Plantacions de pollancres 181,09
Zones verdes urbanes 166,74
Altres zones esportives i lúdiques 165,30
Zones verdes viàries 162,67
Càmpings 139,21
Plantacions de plàtans 127,22
Boscos clars (no de ribera) 102,29
Lleres naturals 75,33
Plantacions de coníferes no autòctones 74,39
Boscos de ribera 73,49
Complexos ferroviaris 64,45
Zones d'extraccio minera 48,96
Plantacions d'eucaliptus 48,65
Zones portuaries 43,09
Camps de golf 37,06
Sols nus forestals 27,41
Pistes forestals i camins 27,05
Granges 16,66
Basses agrícoles 15,98
Cementiris 11,94
Reforestacions recents 11,84
Sols nus agricoles 11,30
Boscos tallats arreu 10,60
Boscos cremats 10,21
Roquissars 7,30
Conreus abandonats - boscos 6,68
Boscos en franges de proteccio 5,74
Abocadors 2,06
Embassaments 0,80
Basses urbanes 0,75
Llacs i llacunes continentals 0,36
Rius 0,25
Canals artificials 0,07

Acaba de veure la llum el llibre Invasiones Biológicas, que recull les darreres dades sobre aquest fenomen del canvi global, amb un apartat específic dedicat a la flora invasora i un recull extens de casos d'estudi de diversos grups d'organismes. El llibre ha estat editat a la col·lecció de divulgació del CSIC.

Coodinadors:
Vilà, MontserratValladares, FernandoTraveset, AnnaSantamaría, LuisCastro, Pilar2008 CSIC, Madrid, 216 pag.ISBN: 978-84-00-08663-3Més informació
Web Digital CSIC
Versió del llibre en pdf - CSIC (descarregar )
Entrevista a M. Vilà – 14.07.2008 Andalucía Investiga

Mataró desencalla el pla que blindarà les Cinc Sènies com a espai agrícola?

Notícia apareguda a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2917590) el dimecres, 2 de juliol de 2008

L'Ajuntament farà un catàleg de masies no vinculades al sector primari perquè ampliïn els usosLLUÍS MARTÍNEZ. MataróMataró ha posat fil a l'agulla per desenterrar el projecte que ha de servir per blindar les Cinc Sènies com a espai agrícola i que fa gairebé 10 anys que està pendent d'executar. L'objectiu del treball, que s'haurà de refer de nou, és aconseguir que aquesta zona verda i lliure «sigui productiva econòmicament i torni a tenir vida». De forma paral·lela, l'Ajuntament elaborarà un catàleg amb les masies que actualment no estan associades a l'activitat agrícola perquè puguin ampliar els usos i oferir serveis com ara els relacionats amb el turisme i la restauració. El govern municipal preveu enllestir una primera proposta del pla després de l'estiu.
+ Una vista de les Cinc Sènies de Mataró des del turó d'Onofre Arnau. Foto: LL.M.
Tard però arribaran. Les actuacions per millorar i posar al dia la zona agrícola de les Cinc Sènies, d'una extensió de més de 200 hectàrees i situades entre la riera de Sant Simó i Llavaneres –a llevant del terme de Mataró–, podran veure la llum a partir de l'any que ve. El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), admet que des del primer esborrany del pla, que es va aprovar l'any 1999, fins a l'actualitat han canviat lleis i s'ha aprovat el pla director del sistema costaner, i diu que per aquest motiu calia refer el treball. Tot i que algunes finques estan en desús i d'altres tenen usos no agrícoles, la majoria es dediquen a l'agricultura intensiva i específicament a la producció d'horta, de flor i de planta ornamental.
El pla especial, que el govern de Mataró té previst presentar després de l'estiu, ha de servir per ordenar l'espai, condicionar camins, però també construir nous equipaments i infraestructures que donin servei a la pagesia que encara continua activa i afavoreixen la competitivitat econòmica del sector. En aquest sentit, Bassas defensa la necessitat de fer un pas més en el blindatge de les Cinc Sènies per evitar que la zona es perdi o es malmeti per l'abandonament de les finques. «Tot i el poc pes econòmic que té a la ciutat, el sector agrícola no es pot perdre perquè és imprescindible per mantenir i controlar els espais lliures», defensa. A més, Bassas confia que amb l'aprovació d'aquest pla de protecció es tancarà la porta a les falses expectatives que tenien alguns propietaris de poder-hi construir habitatges. «Tothom sabia quina era la voluntat del govern local, tot i que algú no s'ho ha volgut creure», hi afegeix.