divendres, 18 de setembre de 2009

"Hilltopping" al turó d’Onofre Arnau

Algunes papallones diürnes , així com altres insectes, es concentren en llocs geogràficamente destacats com poden ser el cim de turons, i allà els mascles defensen territoris mentre esperen trobar parella, un comportament que els anglesos han batejat amb el nom de “hilltopping”

Entre els mesos de març i agost d’aquest any, Guillem Corbera i Alex Escrivá alumnes de l’IES Argentona han estat estudiant el comportament dels lepidopters diürns al turó d’Onofre Arnau.

Durant més de 70 hores d’observacions de camp han pogut identificar un total de 18 espècies, de les quals Papilio machaon, Iphiclides podalirius, Vanessa atalanta, Cynthia cardui i Lasiommata megera han estat observades els 6 mesos.

La riquesa especifica, es a dir, el nombre d’espècies identificades en cada mes es va mantindre bastant estable durant els tres primers mesos (8-9 espècies), va augmentar considerablement el mes de juny en el qual va arribar a les catorze espècies i després va tornar a disminuir.


Abundàncies mitjanes (març-agost 2009) de les espècies de papallones observades al turó d’Onofre Arnau, distribuïdes al llarg del dia.

Van poder observar que s’estableix una segregació en l'espai i el temps per part de les diferents espècies: Papilio machaon, Iphiclides podalirius, Lasiommata megera i Charaxes jasius defensen territoris durant el matí i el migdia mentre que Vanessa atalanta i Cynthia cardui ho fan durant la tarda i el capvespre. Hi ha espècies que per defensar el seu territori es posen majoritàriament a terra (Vanessa atalanta i Lasiommata megera), n’hi ha que ho fan sobre plantes herbàcies (Papilio machaon) i per últim n’hi ha que prefereixen els arbustos (Iphiclides podalirius i Charaxes jasius).


Còpula de Papilio machaon, obsevada al turó el dia onze d’agost a les 12:30 (UTC).

El marcatge de les papallones va permetre establir que els territoris no són defensats sempre pel mateix individu ja que o be moren o be són expulsats. Les dues espècies de papiliònids mantenen el territori al llarg de tot el dia i fins i tot en dies consecutius. En canvi els nimfàlids no acostumen a defensar el mateix territori durant molt de temps si no que es van suplantant els uns als altres.

Aquest estudi ha permès establir la importància que tenen aquests llocs elevats com a punts de concentració per algunes espècies de papallones i la diversitat relativament alta que s'hi pot observar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona feina Guillem i Alex! Felicitats.

Marçal ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Enhorabona!!
Bon treball i endavant amb aquest esperit científic.

Andreu ha dit...

Hola!
Sóc l'Andreu Carretero, professor de l'IES d'Argentona i membre del tribunal del treball de recerca que van presentar en Guillem Corbera i l'Àlex Escrivà. Em plau fer-vos saber que el treball ha merescut la màxima qualificació, un 10, i que serà presentat a diversos concursos de treballs de recerca. A reveure i enhorabona!