Acaba de veure la llum el llibre Invasiones Biológicas, que recull les darreres dades sobre aquest fenomen del canvi global, amb un apartat específic dedicat a la flora invasora i un recull extens de casos d'estudi de diversos grups d'organismes. El llibre ha estat editat a la col·lecció de divulgació del CSIC.

Coodinadors:
Vilà, MontserratValladares, FernandoTraveset, AnnaSantamaría, LuisCastro, Pilar2008 CSIC, Madrid, 216 pag.ISBN: 978-84-00-08663-3Més informació
Web Digital CSIC
Versió del llibre en pdf - CSIC (descarregar )
Entrevista a M. Vilà – 14.07.2008 Andalucía Investiga

Mataró desencalla el pla que blindarà les Cinc Sènies com a espai agrícola?

Notícia apareguda a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2917590) el dimecres, 2 de juliol de 2008

L'Ajuntament farà un catàleg de masies no vinculades al sector primari perquè ampliïn els usosLLUÍS MARTÍNEZ. MataróMataró ha posat fil a l'agulla per desenterrar el projecte que ha de servir per blindar les Cinc Sènies com a espai agrícola i que fa gairebé 10 anys que està pendent d'executar. L'objectiu del treball, que s'haurà de refer de nou, és aconseguir que aquesta zona verda i lliure «sigui productiva econòmicament i torni a tenir vida». De forma paral·lela, l'Ajuntament elaborarà un catàleg amb les masies que actualment no estan associades a l'activitat agrícola perquè puguin ampliar els usos i oferir serveis com ara els relacionats amb el turisme i la restauració. El govern municipal preveu enllestir una primera proposta del pla després de l'estiu.
+ Una vista de les Cinc Sènies de Mataró des del turó d'Onofre Arnau. Foto: LL.M.
Tard però arribaran. Les actuacions per millorar i posar al dia la zona agrícola de les Cinc Sènies, d'una extensió de més de 200 hectàrees i situades entre la riera de Sant Simó i Llavaneres –a llevant del terme de Mataró–, podran veure la llum a partir de l'any que ve. El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), admet que des del primer esborrany del pla, que es va aprovar l'any 1999, fins a l'actualitat han canviat lleis i s'ha aprovat el pla director del sistema costaner, i diu que per aquest motiu calia refer el treball. Tot i que algunes finques estan en desús i d'altres tenen usos no agrícoles, la majoria es dediquen a l'agricultura intensiva i específicament a la producció d'horta, de flor i de planta ornamental.
El pla especial, que el govern de Mataró té previst presentar després de l'estiu, ha de servir per ordenar l'espai, condicionar camins, però també construir nous equipaments i infraestructures que donin servei a la pagesia que encara continua activa i afavoreixen la competitivitat econòmica del sector. En aquest sentit, Bassas defensa la necessitat de fer un pas més en el blindatge de les Cinc Sènies per evitar que la zona es perdi o es malmeti per l'abandonament de les finques. «Tot i el poc pes econòmic que té a la ciutat, el sector agrícola no es pot perdre perquè és imprescindible per mantenir i controlar els espais lliures», defensa. A més, Bassas confia que amb l'aprovació d'aquest pla de protecció es tancarà la porta a les falses expectatives que tenien alguns propietaris de poder-hi construir habitatges. «Tothom sabia quina era la voluntat del govern local, tot i que algú no s'ho ha volgut creure», hi afegeix.

Papallones observades al Turó de Mata

Al matí de dissabte 8 de març durant el recorregut que vam fer pel turó de Mata vam poder observar 7 espècies de papallones. Mentre pujàvem pel camí del Nord vam veure Pieris rapae, Pararge aegeria i Vanesa atalanta. Un cop al cim del turó, i tot i el fort vent (força 3-4), vam gaudir veient els acrobàtics vols de Papilo machaon i Iphiclides podalirius mentre que Lasiommata megera i Celastrina argiolus prenien el sol als vessants protegits del vent.

Papilio machaon. Les seves larves s'alimenten de ruda, una planta abundant al vessant NO del turó

Celastrina argiolus és una de les blavetes d'aparició més primerenca. Típica dels boscos de ribera i les bardisses també es fàcil observar-la en ambients més àrids, com aquí al turó de Mata, gràcies a la seva gran mobilitat.

Pararge aegeria és una dels ropalòcers més abundants a Catalunya i també al Maresme. És present durant tot l'any i és possible veure'l els dies assolellats dels mesos més freds de l'hivern.

Llista d'ocells vistos a la sortida del 2.12.07

Titella Anthus pratensis

Xoriguer vulgar Falco tinnunculus
Martinet blanc Egretta garzetta
Gavià argentat Larus michahellis
Colom roquer Columba livia
Tòrtora turca Streptopelia decaocto
Cuereta blanca Motacilla alba
Titella Anthus pratensis
Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
Bitxac comú Saxicola torquata
Cargolet Troglodyes troglodytes
Pit roig Erithacus rubecula
Pardal comú Passer domesticus
Mosquiter comú Phylloscopus collybita
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Gaig Garrulus glandarius
Garsa Pica pica
Estornell vulgar Sturnus vulgaris
Cadernera Carduelis carduelis
Gafarró Serinus serinus
Pinsà comú Fringilla coelebs
Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus

Editions du Terran, l'editorial d'un pagès

L'any 1977, Bertrand Bernard i la seva dona van decidir instal·lar-se en una casa abandonada situada al departament de l’Alta Garona, als Pirineus francesos. Fill de pagesos i influenciat per les idees alliberadores del maig del 68, Bertrand tenia el somni de viure d’una agricultura tradicional, respectuosa amb el medi ambient. I a Terran va aconseguir dur a terme els seus principis. Amb els anys, la seva explotació va esdevenir una granja-escola de natura. A Terran organitzen seminaris i tallers sobre plantes medicinals, herboristeria domèstica, horticultura, jardineria ecològica, “cuina salvatge” (com anomenen a la cuina feta amb plantes silvestres)... Alguns d’aquests tallers han tingut tan èxit que ha calgut repetir-los per donar abast a la gran demanda de gent interessada. Fa uns deu anys, van decidir engegar “Éditions du Terran”, una editorial que recull la passió dels seus fundadors per la natura i l’agricultura. De les seves col·leccions, destaca la sèrie dedicada a l’etnobotànica, que inclou quantitat de llibres sobre plantes medicinals i monografies dedicades a plantes com el bedoll, la consolda, l’eglantina, l’Equisetum... També han publicat obres de divulgació sobre fauna i flora, contes il·lustrats per als infants, llibres de cuina, de jardineria, d’horticultura. El seu catàleg conté publicacions que resulten molt atractives per a un públic desitjós d’apropar-se a la natura. La primorosa plana web de l’editorial és una mostra del bon gust dels seus creadors .
La seva darrera iniciativa ha estat “Les jardins de sortilège” (El Jardins del sortilegi”) una mena de jardí botànic que vol ser un compendi dels diferents usos que hom pot donar a les plantes. El visitant d’aquest deliciós jardí passeja per un “Jardí medicinal”, un “Jardí de les delícies”, un “Jardin potager”, amb plantes hortícoles i fruits silvestres; un “Jardí del curé” concebut com un espai de meditació; un “Jardí de les bruixes” on es troben plantes tòxiques i màgiques, i el “Jardí natural”, on es mostra com atreure la fauna al jardí. Al Jardí del Sortilegi, els Bertrand venen tota mena de productes que preparen amb els fruits de la terra, confitures, vinagres, conserves, infusions, iogurts i pastissos... fins i tot, per encàrrec, et venen un garrí de la seva explotació. Els Bertrand han aprofitat l’interès que la societat urbana mostra pels productes naturals i una nova manera d’entendre el consum, han sabut captar-lo i donar-li resposta, des d’una pagesia convençuda i militant. I ho han fet amb èxit. Ànims per a tots aquells que segueixin aquest camí!

Conreus d'hivern

Durant la sortida del diumenge dia 13 vam poder observar alguns dels conreus típics d'aquesta època del l'any

Camp de menta

camp d'espinacs

flor del tirabec, també enomenat pèsol caputxí o pèsol garrofí, un conreu molt poc freqüent

els llegums del tirabec que es menjen tendres i amb la tabella

el pèsol de la floreta o de Llavaneres