Cinc Sènies

"Hilltopping" al turó d’Onofre Arnau

2009-09-18T20:31:00.012+02:00

Algunes papallones diürnes , així com altres insectes, es concentren en llocs geogràficamente destacats com poden ser el cim de turons, i allà els mascles defensen territoris mentre esperen trobar parella, un comportament que els anglesos han batejat amb el nom de “hilltopping”

Entre els mesos de març i agost d’aquest any, Guillem Corbera i Alex Escrivá alumnes de l’IES Argentona han estat estudiant el comportament dels lepidopters diürns al turó d’Onofre Arnau.

Durant més de 70 hores d’observacions de camp han pogut identificar un total de 18 espècies, de les quals Papilio machaon, Iphiclides podalirius, Vanessa atalanta, Cynthia cardui i Lasiommata megera han estat observades els 6 mesos.

La riquesa especifica, es a dir, el nombre d’espècies identificades en cada mes es va mantindre bastant estable durant els tres primers mesos (8-9 espècies), va augmentar considerablement el mes de juny en el qual va arribar a les catorze espècies i després va tornar a disminuir.

Abundàncies mitjanes (març-agost 2009) de les espècies de papallones observades al turó d’Onofre Arnau, distribuïdes al llarg del dia.

Van poder observar que s’estableix una segregació en l'espai i el temps per part de les diferents espècies: Papilio machaon, Iphiclides podalirius, Lasiommata megera i Charaxes jasius defensen territoris durant el matí i el migdia mentre que Vanessa atalanta i Cynthia cardui ho fan durant la tarda i el capvespre. Hi ha espècies que per defensar el seu territori es posen majoritàriament a terra (Vanessa atalanta i Lasiommata megera), n’hi ha que ho fan sobre plantes herbàcies (Papilio machaon) i per últim n’hi ha que prefereixen els arbustos (Iphiclides podalirius i Charaxes jasius).

Còpula de Papilio machaon, obsevada al turó el dia onze d’agost a les 12:30 (UTC).

El marcatge de les papallones va permetre establir que els territoris no són defensats sempre pel mateix individu ja que o be moren o be són expulsats. Les dues espècies de papiliònids mantenen el territori al llarg de tot el dia i fins i tot en dies consecutius. En canvi els nimfàlids no acostumen a defensar el mateix territori durant molt de temps si no que es van suplantant els uns als altres.

Aquest estudi ha permès establir la importància que tenen aquests llocs elevats com a punts de concentració per algunes espècies de papallones i la diversitat relativament alta que s'hi pot observar.

Més del 90% dels catalans valoren el paper de la pagesia en el desenvolupament del país

2009-07-31T17:44:00.001+02:00

Més del 90% dels catalans valoren el paper de la pagesia en el desenvolupament del país
El 80% dels catalans considera que Catalunya ha de produir els aliments que consumeix
Sostenible.cat
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=443998
Redacció
23-07-2009
9 de cada 10 catalans consideren que l'agricultura és una activitat bastant o molt necessària per al desenvolupament del país, (95,1%), que ajuda al desenvolupament econòmic i social dels pobles petits (94,8%) i que permet conservar el territori i el paisatge (92,9%). Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de L'"Enquesta de percepció del món rural" presentada pel secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Xavier Castella, i el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers.
Segons els resultats de l'enquesta, més del 90% considera molt i bastant necessari que el govern realitzi polítiques públiques específiques per al món rural. Tot i així, en relació als ajuts destinats al sector, hi ha diferents visions. El 56,1% considera que són insuficients, el 63,5% que no es reparteixen correctament, i el 51,5% que no s'aprofiten tot el que es podria. Per la seva part, el 44,4% creu que el sector viu gràcies a les subvencions; molt per sobre del 31,4% de 2007.
En el decurs de la presentació, el Secretari General del DAR, Xavier Castella, va dir que s'està trencant el tòpic que es donen molts ajuts al camp i que la ciutadania cada vegada té més coneixement d'aquest tema. Tot i així va admetre que la pròpia Comissió Europea (CE) és conscient que cal millorar els ajuts i per això ha impulsat la revisió de la PAC està analitzant que es farà amb els ajuts a partir del 2013.
La protecció del medi, per davant de l'economiaEn relació a la pregunta si el desenvolupament econòmic està per davant de la protecció del medi ambient, segons els resultats comparatius entre 2007 i 2009 el nombre de gent que aposta per l'equilibri d'ambdós factors passa del 28% de 2008 al 23,8% de 2009. Tot i això una majoria es partidària de posar per davant la protecció de medi (51,3%) i un 23,4% partidari de posar per davant el desenvolupament econòmic. En el medi rural els favorables de prioritzar la protecció del territori és menor a la mitjana (46,8%) i la de prioritzar el desenvolupament econòmic major (25,9%). Alhora una amplia majoria dels catalans (76,4% en 2009 front a un 71,8% de 2007) perceben les activitats que es duen a terme en agricultura i ramaderia com a compatibles amb la conservació del medi ambient. Aquest percentatge supera al 71,8% dels catalans que consideraven l'activitat agrària no perjudicial pel medi ambient de l'enquesta del 2007.
Regadius i gestió de l'aiguaA l'hora de preguntar pels canals de regadiu de Catalunya gairebé un 80% dels catalans que viuen en entorn urbà no coneix cap nom de canal de regadiu; mentre que un 42,8% de població de zones rurals si que en coneix algun. En dades generals només un 28,4% de la població catalana coneix algun canal de regadiu i, dins d'aquests el canal més conegut és el Canal d'Urgell amb un 30,7%. Malgrat el desconeixement de quins canals hi ha al nostre país, un 92,4% de la població catalana considera molt o bastant important el paper dels regadius en el desenvolupament dels pobles petits. Un 85,3% de la població catalana creu que el sector agrari s'ha de tenir en compte en la gestió de l'aigua; i al voltant del 70% dels entrevistats consideren que l'aigua utilitzada en el sector agrari no es malgasta ja que serveix per a produir aliments que la gent es menja.
Productes locals, venda directa i preus dels alimentsGairebé el 80% dels entrevistats considera que és important que Catalunya produeixi els aliments que consumeix, al mateix temps més d'un 90% creuen que ha de produir-los de qualitat i a un preu assequible. El 95,5% dels catalans considera que la venda directa de productes agroalimentaris és una activitat que cal potenciar; i que si es fa beneficia tant a productors com a consumidors. A més, els consumidors mostren un grau de confiança vers els productes artesans molt elevat: 86,4% hi tenen molta o bastant confiança. Els productes catalans estan ben valorats per la població ja que un 63,4% considera que és un punt a favor a l'hora de comprar-los; un percentatge una mica superior a l'obtingut a l'enquesta de 2008. En relació al preu dels aliments, el 50% de la població catalana creu que el preu dels aliments ha pujat més del que la societat pot assumir; però és un percentatge molt menor quan el comparem amb els resultat de l'enquesta del 2008, on un 94,9% de la població va considerar que els preus havien pujat més del que la població podia assumir.
En relació als organismes genèticament modificats, el 57,9% de la població considera que no consumeix aliments amb transgènics. Tot i això, un 16,1% de la població no sap respondre a la pregunta o no sap què són els transgènics.
Millora la qualitat de vida al món ruralUn 57,4% de la població catalana creu que la qualitat de vida als pobles rurals de Catalunya ha millorat. En particular, la població de pobles petits valoren més positivament aquesta millora en la qualitat de vida que la població en zones urbanes. Els serveis als pobles petits es valoren en general positivament, i un dels més valorats és la cobertura telefònica i l'accés a Internet. En canvi, els serveis més mal valorats són la xarxa de transports públics i la seguretat.
El món rural està ben valorat quan es parla de combinar les responsabilitats familiars amb la feina; ja que gairebé la meitat de la població creu que és més fàcil fer-ho en entorn rural que en urbà. En canvi sobre la qualitat de vida dels joves, la majoria de la població entrevistada creu que és millor a les zones urbanes, i els entrevistats més joves i els de més edat són els que majoritàriament ho consideren (55%).
"L'Enquesta de percepció del món rural", que ja va per la seva 4a edició, és el resultat de 1.200 entrevistes telefòniques realitzades entre el 23 d'abril i el 15 de maig de 2009.
Enllaç: Dades de l'enquesta de Percepció del Món Rural

Sortida de camp "Els Ocells de les Cinc Sènies"

2009-05-12T22:22:00.007+02:00

El dissabte 9 de maig van tenir lloc les primeres sortides de camp del taller d’ocells de les Cinc Sènies, organitzat per la Secció de Ciències.

© fotos: Joan Brucet

Pel matí vam recórrer les hortes de les Cinc Sènies, un mosaic de conreus diversos: patates, bledes, cebes, julivert... Alguns dels ocells estaven plena feinada reproductora, com les cuscuetes, els estornells i els pardal xarrecs. Pujant cap al Turó de Mata, vam sentir una perdiu, mosquiters pàl·lids, un rossinyol bord, caderneres, mallerengues diverses... També vam sentir un oriol en la llunyania. Hugo Framis, expert en mussols, va guiar una passejada vespertina, amb l'objectiu d'escoltar aus nocturnes, i vaja si en vam sentir! Xot, siboc, enganyapastors i tres mussols comuns com a mínim! Ens ho vam passar força bé.

A veure com va la propera sortida, dissabte 16 de maig, per la zona de Mata – Can Flequer. Hi ha moltes espècies que encara hem d'afegir a la llista!

Aquí la llista d’espècies del dissabte:
Perdiu roja Alectoris rufa
Faisà Phasianus colchicus
Xoriguer comú Falco tinnunculus
Gavià argentat Larus michahellis
Tudó Columba palumbus
Tórtora turca Streptopelia decaocto
Tórtora Streptopelia turtur
Xot Otus scops
Mussol comú Athene noctua
Enganyapastors Caprimulgus europaeus
Siboc Caprimulgus ruficollis
Falciot negre Apus apus
Abellerol Merops apiaster
Oreneta vulgar Hirundo rustica
Oreneta cuablanca Delichon urbicum
Cuereta blanca vulgar Motacilla alba
Pit-roig Erithacus rubecula
Merla Turdus merula
Rossinyol bord Cettia cetti
Trist Cisticola juncidis
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli
Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus
Mallerenga emplomallada Parus cristatus
Mallerenga petita Parus ater
Mallerenga blava Parus caeruleus
Mallerenga carbonera Parus major
Oriol Oriolus oriolus
Gaig Garrulus glandarius
Garsa Pica pica
Estornell vulgar Sturnus vulgaris
Pardal comú Passer domesticus
Pardal xarrec Passer montanus
Bec de corall senegalès Estrilda astrild
Gafarró Serinus serinus
Cadernera Carduelis carduelis

Els Tallers de la Secció de Ciències Naturals: Els ocells de les Cinc Sènies

2009-04-20T08:11:00.006+02:00

La Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró seguint l’objectiu de difondre el coneixement de la natura, organitza enguany el primer taller pràctic amb la voluntat que esdevingui una activitat anual. Aquest primer taller està dedicat als ocells, un grup zoològic de fàcil observació que és utilitzat com a indicador de l’estat de conservació dels ecosistemes.

A càrrec d'Anna Gallés (teoria i sortides matinals) i Hugo Framis (teoria i sortida nocturna).

PROGRAMA

Divendres, 8 de maig: sessió teòrica de 2/4 de 8 a 9 del vespre. Durant la sessió es descriuran els ocells que es troben a les Cinc Sénies i els seus diferents requeriments ecològics. També es tractarà els temes de la conservació i de les espècies més amenaçades.
Dissabte, 9 de maig: sortida de camp de 8 a 11 del matí.
Dissabte, 9 de maig: sessió teòrica de 2/4 de 6 a 7 de la tarda sobre rapinyaires nocturns; l’exemple del mussol comú. Tot seguit, sortida de camp de 7 de la tarda a 11 del vespre.
Dissabte, 16 de maig: sortida de camp de 8 a 11 del matí.
Les sortides de camp tindran lloc en diferents ambients de les Cinc Sènies, per aprendre a identificar els ocells que es vagin veient i escoltant durant la passejada.
Les sessions teòriques es desenvoluparan al local de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró (carrer de Pasqual Madoz, núm. 28-30 baixos, 08301 Mataró).

INSCRIPCIONS

La inscripció al taller és gratuïta, però per poder assistir cal formalitzar-la al telèfon de l’IMAC 937582361 o al correu electrònic imac@ajmataro.cat, indicant nom i cognoms, adreça, telèfon, correu electrònic de contacte i professió.
Places limitades per rigorós ordre d’inscripció.
Es lliurarà certificat d’assistència.

Material que l’organització recomana portar: bloc de notes, prismàtics, roba de camp, calçat còmode, aigua i refrigeri, i llanterna per a la sortida nocturna.

2009-03-02T20:19:00.007+01:00

Ja ha sortit a informació pública el "Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l'establiment de la línia Orbital Ferroviària" que afectarà a les Cinc Sènies. Al següent enllaç podeu consultar tota la informació (amb els plànols d'afectació). Hi ha un període d'al·legacions obert.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/plans_urbanistics/documentacio_linia_orbital.jsp

El tram Granollers-Mataró és el 4.

1. MEMÒRIA
1.1. Introducció i Objectius.

1.2. Memòria d’informació i diagnosi d’abast general.

1.3. Descripció general de la LOF. 1.4. Memòria de l’ordenació.

1.5. Síntesi de les afectacions del traçat
2. ESTUDIS JUSTIFICATIUS.
2.1. Estudis justificatius traçat

2.2. Estudis justificatius ambiental de demanda i viabilitat.
3. PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS I BASES TECNIQUES I ECONÒMIQUES.
4. NORMATIVA.

5. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA).
5.1. Índex, objecte, consultes previes i descripció de la línia.

5.2. Descripció del medi I.

5.3. Descripció medi II.

5.4. Descripció medi III.

5.5. Objectius, metodologia i alternatives.

5.6. Mobilitat i anàlisi

5.7. Avaluació, Seguiment i Síntesi

5.8. Annexes a la ISA

5.8.1. Document de Referència

5.8.2. Informe Ambiental Preliminar
6. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ.
6.1. Informació urbanística tram 1.

6.2. Informació longitudinal tram 1.

6.3. Informació urbanística tram 2.

6.4. Informació longitudinal tram 2.

6.5. Informació urbanística tram3.

6.6. Informació longitudinal tram 3.

6.7. Informació urbanística tram 4.

6.8. Informació longitudinal tram 4.
7. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ.
7.1. Plànols d’ordenació tram 1.

7.2. Plànols d’ordenació tram 2.

7.3. Plànols d’ordenació tram 3.

7.4. Plànols d’ordenació tram 4.
VOLUM IV:
ANNEX 1: RESUM EXECUTIU.

Presentació de L'Atzavara 17

2009-01-28T20:46:00.005+01:00

El passat dia 22 es va presentar a Can Palauet, Mataró, el darrer número de la revista que edita la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró amb el títol de "El valor dels espais agraris periurbans" on podreu trobar els següents articles:

Els espais lliures de la regió metropolitana de Barcelona, per C. Castell, C. Dalmases i M. Margall
Text complet

Petjada ecològica, consum del territori com a recurs, per X. Mayor
Text complet

L'Observatori del Paisatge en el marc de la nova política de paisatge de Catalunya, per J. Nogué
Text complet

Reflexions sobra la protecció de l'espai agrari. De Gallecs a les Cinc Sènies, per J. Gordi
Text complet

Estat de l'avifauna dels espais agrícoles a Catalunya i el cas concret de les Cinc Sènies, per S. Herrando
Text complet

Aproximació a la distribució i abundància del mussol comú (Athene noctua) als espais periurbans de la ciutat de Mataró i a la zona agrícola de les Cinc Sènies-Valldeix, per H. Framis
Text complet

El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix de Mataró, per Sabater, F., Corbera, J., Valls, I., Benaiges, N., Guardiola, M., Basagaña, J., Guardiola, M., Marfà, V., Gallés, A., Buscà, L., Comerma, M., Campeny, R., Parera, J.M. i Triadó, S.
Text complet

El Maresme en xifres

2009-01-23T20:34:00.011+01:00

La comarca del Maresme ha sofert una important transformació durant els darrers anys, passant d’una comarca dominada per un mosaic agrícola-forestal a una comarca on progressivament s’han anat abandonat l’agricultura i explotacions forestals i on ha incrementat notòriament les urbanitzacions, nuclis urbans, polígons industrials i infrastructures.

A continuació es presenten les dades d’usos del sòl a la comarca del Maresme i separades per municipis. Aquestes dades són un catàleg objectiu i relativament actualitzat dels usos del sòl i pretenen servir de base de coneixement de la comarca i de base de reflexió per a naturalistes, polítics i ciutadans en general. S'han generat a partir de la segona edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), de manera que les dades són dels anys 2000-2003.

Proporció dels usos del sòl principals a cada municipi del Maresme

Superfície forestal natural al Maresme
Superfície urbanitzada al Maresme

Superfície agrícola al Maresme

Taula de dades per municipi, en hectàrees i en %

Superfície (hectàrees) de les cobertes del sòl desglossades per a tot el Maresme

Boscos densos (no de ribera) 20700,79
Altres conreus herbacis 4507,09
Matollars 3563,84
Urbanitzat residencial lax 2999,21
Urbanitzat residencial compacte 2018,93
Prats i herbassars 911,11
Zones industrials i comercials 729,49
Sols nus urbans 532,00
Hivernacles 444,94
Conreus abandonats - prats 314,63
Altres conreus llenyosos 272,90
Platges 254,80
Autopistes i autovies 240,85
Vinyes 231,82
Conreus abandonats - matollars 224,05
Carreteres 209,89
Plantacions de pollancres 181,09
Zones verdes urbanes 166,74
Altres zones esportives i lúdiques 165,30
Zones verdes viàries 162,67
Càmpings 139,21
Plantacions de plàtans 127,22
Boscos clars (no de ribera) 102,29
Lleres naturals 75,33
Plantacions de coníferes no autòctones 74,39
Boscos de ribera 73,49
Complexos ferroviaris 64,45
Zones d'extraccio minera 48,96
Plantacions d'eucaliptus 48,65
Zones portuaries 43,09
Camps de golf 37,06
Sols nus forestals 27,41
Pistes forestals i camins 27,05
Granges 16,66
Basses agrícoles 15,98
Cementiris 11,94
Reforestacions recents 11,84
Sols nus agricoles 11,30
Boscos tallats arreu 10,60
Boscos cremats 10,21
Roquissars 7,30
Conreus abandonats - boscos 6,68
Boscos en franges de proteccio 5,74
Abocadors 2,06
Embassaments 0,80
Basses urbanes 0,75
Llacs i llacunes continentals 0,36
Rius 0,25
Canals artificials 0,07

2008-07-30T15:38:00.003+02:00

Acaba de veure la llum el llibre Invasiones Biológicas, que recull les darreres dades sobre aquest fenomen del canvi global, amb un apartat específic dedicat a la flora invasora i un recull extens de casos d'estudi de diversos grups d'organismes. El llibre ha estat editat a la col·lecció de divulgació del CSIC.

Coodinadors:
Vilà, MontserratValladares, FernandoTraveset, AnnaSantamaría, LuisCastro, Pilar2008 CSIC, Madrid, 216 pag.ISBN: 978-84-00-08663-3Més informació
Web Digital CSIC
Versió del llibre en pdf - CSIC (descarregar )
Entrevista a M. Vilà – 14.07.2008 Andalucía Investiga

Mataró desencalla el pla que blindarà les Cinc Sènies com a espai agrícola?

2008-07-21T19:59:00.002+02:00

Notícia apareguda a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2917590) el dimecres, 2 de juliol de 2008

L'Ajuntament farà un catàleg de masies no vinculades al sector primari perquè ampliïn els usosLLUÍS MARTÍNEZ. MataróMataró ha posat fil a l'agulla per desenterrar el projecte que ha de servir per blindar les Cinc Sènies com a espai agrícola i que fa gairebé 10 anys que està pendent d'executar. L'objectiu del treball, que s'haurà de refer de nou, és aconseguir que aquesta zona verda i lliure «sigui productiva econòmicament i torni a tenir vida». De forma paral·lela, l'Ajuntament elaborarà un catàleg amb les masies que actualment no estan associades a l'activitat agrícola perquè puguin ampliar els usos i oferir serveis com ara els relacionats amb el turisme i la restauració. El govern municipal preveu enllestir una primera proposta del pla després de l'estiu.
+ Una vista de les Cinc Sènies de Mataró des del turó d'Onofre Arnau. Foto: LL.M.
Tard però arribaran. Les actuacions per millorar i posar al dia la zona agrícola de les Cinc Sènies, d'una extensió de més de 200 hectàrees i situades entre la riera de Sant Simó i Llavaneres –a llevant del terme de Mataró–, podran veure la llum a partir de l'any que ve. El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), admet que des del primer esborrany del pla, que es va aprovar l'any 1999, fins a l'actualitat han canviat lleis i s'ha aprovat el pla director del sistema costaner, i diu que per aquest motiu calia refer el treball. Tot i que algunes finques estan en desús i d'altres tenen usos no agrícoles, la majoria es dediquen a l'agricultura intensiva i específicament a la producció d'horta, de flor i de planta ornamental.
El pla especial, que el govern de Mataró té previst presentar després de l'estiu, ha de servir per ordenar l'espai, condicionar camins, però també construir nous equipaments i infraestructures que donin servei a la pagesia que encara continua activa i afavoreixen la competitivitat econòmica del sector. En aquest sentit, Bassas defensa la necessitat de fer un pas més en el blindatge de les Cinc Sènies per evitar que la zona es perdi o es malmeti per l'abandonament de les finques. «Tot i el poc pes econòmic que té a la ciutat, el sector agrícola no es pot perdre perquè és imprescindible per mantenir i controlar els espais lliures», defensa. A més, Bassas confia que amb l'aprovació d'aquest pla de protecció es tancarà la porta a les falses expectatives que tenien alguns propietaris de poder-hi construir habitatges. «Tothom sabia quina era la voluntat del govern local, tot i que algú no s'ho ha volgut creure», hi afegeix.

Papallones observades al Turó de Mata

2008-03-09T12:27:00.013+01:00

Al matí de dissabte 8 de març durant el recorregut que vam fer pel turó de Mata vam poder observar 7 espècies de papallones. Mentre pujàvem pel camí del Nord vam veure Pieris rapae, Pararge aegeria i Vanesa atalanta. Un cop al cim del turó, i tot i el fort vent (força 3-4), vam gaudir veient els acrobàtics vols de Papilo machaon i Iphiclides podalirius mentre que Lasiommata megera i Celastrina argiolus prenien el sol als vessants protegits del vent.

Papilio machaon. Les seves larves s'alimenten de ruda, una planta abundant al vessant NO del turó

Celastrina argiolus és una de les blavetes d'aparició més primerenca. Típica dels boscos de ribera i les bardisses també es fàcil observar-la en ambients més àrids, com aquí al turó de Mata, gràcies a la seva gran mobilitat.

Pararge aegeria és una dels ropalòcers més abundants a Catalunya i també al Maresme. És present durant tot l'any i és possible veure'l els dies assolellats dels mesos més freds de l'hivern.

Llista d'ocells vistos a la sortida del 2.12.07

2008-02-08T13:15:00.002+01:00

Titella Anthus pratensis

Xoriguer vulgar Falco tinnunculus
Martinet blanc Egretta garzetta
Gavià argentat Larus michahellis
Colom roquer Columba livia
Tòrtora turca Streptopelia decaocto
Cuereta blanca Motacilla alba
Titella Anthus pratensis
Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
Bitxac comú Saxicola torquata
Cargolet Troglodyes troglodytes
Pit roig Erithacus rubecula
Pardal comú Passer domesticus
Mosquiter comú Phylloscopus collybita
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Gaig Garrulus glandarius
Garsa Pica pica
Estornell vulgar Sturnus vulgaris
Cadernera Carduelis carduelis
Gafarró Serinus serinus
Pinsà comú Fringilla coelebs
Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus

Editions du Terran, l'editorial d'un pagès

2008-02-07T14:59:00.000+01:00

L'any 1977, Bertrand Bernard i la seva dona van decidir instal·lar-se en una casa abandonada situada al departament de l’Alta Garona, als Pirineus francesos. Fill de pagesos i influenciat per les idees alliberadores del maig del 68, Bertrand tenia el somni de viure d’una agricultura tradicional, respectuosa amb el medi ambient. I a Terran va aconseguir dur a terme els seus principis. Amb els anys, la seva explotació va esdevenir una granja-escola de natura. A Terran organitzen seminaris i tallers sobre plantes medicinals, herboristeria domèstica, horticultura, jardineria ecològica, “cuina salvatge” (com anomenen a la cuina feta amb plantes silvestres)... Alguns d’aquests tallers han tingut tan èxit que ha calgut repetir-los per donar abast a la gran demanda de gent interessada. Fa uns deu anys, van decidir engegar “Éditions du Terran”, una editorial que recull la passió dels seus fundadors per la natura i l’agricultura. De les seves col·leccions, destaca la sèrie dedicada a l’etnobotànica, que inclou quantitat de llibres sobre plantes medicinals i monografies dedicades a plantes com el bedoll, la consolda, l’eglantina, l’Equisetum... També han publicat obres de divulgació sobre fauna i flora, contes il·lustrats per als infants, llibres de cuina, de jardineria, d’horticultura. El seu catàleg conté publicacions que resulten molt atractives per a un públic desitjós d’apropar-se a la natura. La primorosa plana web de l’editorial és una mostra del bon gust dels seus creadors .
La seva darrera iniciativa ha estat “Les jardins de sortilège” (El Jardins del sortilegi”) una mena de jardí botànic que vol ser un compendi dels diferents usos que hom pot donar a les plantes. El visitant d’aquest deliciós jardí passeja per un “Jardí medicinal”, un “Jardí de les delícies”, un “Jardin potager”, amb plantes hortícoles i fruits silvestres; un “Jardí del curé” concebut com un espai de meditació; un “Jardí de les bruixes” on es troben plantes tòxiques i màgiques, i el “Jardí natural”, on es mostra com atreure la fauna al jardí. Al Jardí del Sortilegi, els Bertrand venen tota mena de productes que preparen amb els fruits de la terra, confitures, vinagres, conserves, infusions, iogurts i pastissos... fins i tot, per encàrrec, et venen un garrí de la seva explotació. Els Bertrand han aprofitat l’interès que la societat urbana mostra pels productes naturals i una nova manera d’entendre el consum, han sabut captar-lo i donar-li resposta, des d’una pagesia convençuda i militant. I ho han fet amb èxit. Ànims per a tots aquells que segueixin aquest camí!

Conreus d'hivern

2008-01-16T13:34:00.000+01:00

Durant la sortida del diumenge dia 13 vam poder observar alguns dels conreus típics d'aquesta època del l'any

Camp de menta

camp d'espinacs

flor del tirabec, també enomenat pèsol caputxí o pèsol garrofí, un conreu molt poc freqüent

els llegums del tirabec que es menjen tendres i amb la tabella

el pèsol de la floreta o de Llavaneres